La trompeta
i el tambor
proclamen la
santa nit
i treuen de la
foscor
la figura
del sant Crist
les augustes
portalades
s’obren
davant dels seus ulls,
quasi totes
les anyades
obeeixen el
difunt
tot igual
com l’any passat
—murmura el crucificat—
si hi ha
alguna novetat
encara no
l’he fitat.
Hi ha, però,
una dona
que,
estranya i consirosa,
veient el
màrtir s’adona
que el bon
Déu a tots perdona;
el senyor
que errant espera
la llàgrima
del sant Crist
no li basta
una pedrera
de pecats ara
en oblit
el dia
aquell no recorda
que el seu
fill va atropellar
i trencà la
blanca corda
dels somnis
per començar
però el cant
de la saeta
acreix el
mal de la mare
que sap que
Déu només veta
qui en el càstig no ha de jaure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada