La senyoreta havia repartit els folis. El dibuix que sortís triat
optaria a guanyar un premi. Els colors
del papagai que pintà la Georgina sobresortiren entre les limitades tonalitats
primàries de la resta de dibuixos. En l’estoig de la Laia, el dia de la prova,
només hi havia tres retoladors i els altres nens si en tenien quatre, gràcies.
L’endemà la Georgina s’adonà que hi havia una
pintada al seu pupitre: hi posava lladre.
Tot i que va ser ella qui havia ideat la furta, ho havia maniobrat el seu amic
titella. La senyoreta es va enfadar molt i va amenaçar els alumnes de fer-los
repetir curs a menys que algú es manifestés com a culpable. No va faltar temps
perquè tots els dits senyalessin la Laia mentre la Georgina, ignorada la seua
malvolença, uns dies després dedicà el premi obtingut a tots els seus companys,
fent una especial menció a la Laia.
"Va faltar temps" (en positiu, no en negatiu). És un conte una mica cruel, oi?
ResponEliminaD'acord. Sí, això és el que em proposava!!
ResponElimina